Vida Mundana

Ahir vaig tornar caminant per Avinguda de Madrid després de deixar a l'I., que anava amb bici cap a casa seva. Vaig veure una baralla entre dos nois, separats per les seves respectives xicotes. Elles cridaven molt, una plorava. S'escoltava a tres o quatre cantonades. Un xic més enllà, ja passada la plaça del centre, un noi be vestit dormia a terra. Jo caminava trist, ple d'una tristor inexplicable, potser creada per un momentani acomiadament de tots i per no poder parlar amb E. a soles. Tonteries, però d'aquelles que m'ataquen l'ànim.